Punt d’inici: Centre d’Informaciód’Hortsavinyà. Veïnat d’Hortsavinyà (Tordera) Avís: el Punt d'informació està tancat temporalment
L'itinerari està senyalitzat amb
fites amb marques blanques i verdes, amb l'indicatiu SL-C 73. És recomanat per
a tots els públics. En aquest itinerari hi ha plafons en braille, adaptats a
persones amb disminució visual que puguin fer l'itinerari sempre acompanyades. Algun tram coincideix amb pistes
obertes al trànsit. Aquest itinerari alterna trams d’antics camins de bosc amb
pistes forestal. Cal dir que té un algun desnivell fort.
La fita d’inici de l’itinerari es
troba al Centre d’Informació d’Hortsavinyà. Anem cap al davant de l’església; des d’aquí
tenim una bona panoràmica del veïnat central del terme d’Hortsavinyà, del turó de
la Grimola amb les primeres perxades de l’obaga del Montnegre i, més cap a
migjorn, del mar. Des de l’església agafem la pista en direcció a Tordera. Un
cop ens trobem al coll de Palomeres, a mà esquerra, hi ha l’entrada d’un antic
camí de bast, utilitzat per carboners i traginers. Per aquest camí ens endinsem
en un bosc ple d’alzines i sureres, acompanyades per espècies com la falzia
negra, l’arboç o la falguera de bosc.
Uns metres més enllà trobem una
pista que agafarem a l’esquerra, tot baixant, fins arribar a un fresc fondal,
on neix la riera de Pineda, amb vegetació de ribera com el vern, l’avellaner o
el gatell. Continuem per l’itinerari i arribem a un petit coll on prenem el
camí de l’esquerra que ens conduirà fins
a l’allotjament rural Can Pica; seguim per la pista ampla fins arribar al forn
de calç. Just davant del forn, agafem un
camí tancat amb un cadenat.
Arribats al sot de Can Pica podem
veure llorers, aladerns, cirerers i un gran pollancre. De seguida agafarem el
trencant a mà dreta que ens portarà a les alzines de Can Portell.
Tornem enrere i reprenem el camí
cap a la dreta. La pista segueix amunt i per salvar un desnivell molt sobtat agafem el camí que puja
per l’esquerra. Més endavant veiem l’església enlairada. Tornem al camí ample que
ens mena al roc del Gamarús, una roca de pedra calcària de disset metres
d’alçada on, probablement, fa temps hi devia trobar refugi el gamarús, ocell
rapinyaire nocturn molt abundant al Montnegre. Camí amunt, poc després d’un
revolt, arribem a unes feixes on hi ha una àrea d’esplai amb taules i bancs.
A mesura que ens anem acostant al
centre d’informació, podem imaginar-nos com era fins als anys setanta el
conjunt central del poble d’Hortsavinyà. A l’esquerra, l’església, el cementiri
i la rectoria, avui desapareguda; el campanar, que toca les hores i que
anunciava esdeveniments importants. Al fons, Can Pagenet, que fou l’escola del poble fins al
1967. A la dreta, el centre d’informació, que fou l’hostal fins al 1985, i anys enrere, quan el poble tenia
ajuntament propi (fins al 1930), acollia el consistori. En els millors temps del carboneig, els dissabtes, la
barberia era plena de gom a gom, i els diumenges i festes assenyalades, a la
plaça del poble hi havia ball amb músics o manubri, on hi acudien colles que
estaven a tres o quatre hores de camí, a més de la gent de les masies. Finalitzarem la nostra ruta al Centre d’Informació d’Hortsavinyà.
