SL-C 73 Les alzines de Can Portell

Dificultat baixa
Dificultat mitjana
Dificultat alta
Longitud: 3,1 km
Dificultat: Mitjana
Durada aprox. a peu: 1 h 10 min

AVÍS: Per motius de seguretat, aquest itinerari romandrà tancat fins nou avís.

Punt d’inici: Centre d’Informaciód’Hortsavinyà. Veïnat d’Hortsavinyà (Tordera)

L'itinerari està senyalitzat amb fites amb marques blanques i verdes, amb l'indicatiu SL-C 73. És recomanat per a tots els públics. En aquest itinerari hi ha plafons en braille, adaptats a persones amb disminució visual que puguin fer l'itinerari sempre acompanyades. Algun tram coincideix amb pistes obertes al trànsit. Aquest itinerari alterna trams d’antics camins de bosc amb pistes forestal. Cal dir que té un algun desnivell fort.

La fita d’inici de l’itinerari es troba al Centre d’Informació d’Hortsavinyà. Anem cap al davant de l’església; des d’aquí tenim una bona panoràmica del veïnat central del terme d’Hortsavinyà, del turó de la Grimola amb les primeres perxades de l’obaga del Montnegre i, més cap a migjorn, del mar. Des de l’església agafem la pista en direcció a Tordera. Un cop ens trobem al coll de Palomeres, a mà esquerra, hi ha l’entrada d’un antic camí de bast, utilitzat per carboners i traginers. Per aquest camí ens endinsem en un bosc ple d’alzines i sureres, acompanyades per espècies com la falzia negra, l’arboç o la falguera de bosc.

Uns metres més enllà trobem una pista que agafarem a l’esquerra, tot baixant, fins arribar a un fresc fondal, on neix la riera de Pineda, amb vegetació de ribera com el vern, l’avellaner o el gatell. Continuem per l’itinerari i arribem a un petit coll on prenem el camí de l’esquerra que ens conduirà  fins a l’allotjament rural Can Pica; seguim per la pista ampla fins arribar al forn de calç.  Just davant del forn, agafem un camí tancat amb un cadenat.

Arribats al sot de Can Pica podem veure llorers, aladerns, cirerers i un gran pollancre. De seguida agafarem el trencant a mà dreta que ens portarà a les alzines de Can Portell.

Tornem enrere i reprenem el camí cap a la dreta. La pista segueix amunt i per salvar un  desnivell molt sobtat agafem el camí que puja per l’esquerra. Més endavant veiem l’església enlairada. Tornem al camí ample que ens mena al roc del Gamarús, una roca de pedra calcària de disset metres d’alçada on, probablement, fa temps hi devia trobar refugi el gamarús, ocell rapinyaire nocturn molt abundant al Montnegre. Camí amunt, poc després d’un revolt, arribem a unes feixes on hi ha una àrea d’esplai amb taules i bancs.

A mesura que ens anem acostant al centre d’informació, podem imaginar-nos com era fins als anys setanta el conjunt central del poble d’Hortsavinyà. A l’esquerra, l’església, el cementiri i la rectoria, avui desapareguda; el campanar, que toca les hores i que anunciava esdeveniments importants. Al fons, Can  Pagenet, que fou l’escola del poble fins al 1967. A la dreta, el centre d’informació, que fou l’hostal fins al  1985, i anys enrere, quan el poble tenia ajuntament propi (fins al 1930), acollia el consistori. En els millors  temps del carboneig, els dissabtes, la barberia era plena de gom a gom, i els diumenges i festes assenyalades, a la plaça del poble hi havia ball amb músics o manubri, on hi acudien colles que estaven a tres o quatre hores de camí, a més de la gent de  les masies. Finalitzarem la nostra ruta al Centre d’Informació d’Hortsavinyà.

També et pot interessar