Punt d'inici: masia de la Creu

Excursió fàcil i agradable per camins i corriols de pendents suaus, tret de l'últim tram que presenta una pujada més forta. El recorregut està senyalitzat amb fites verticals amb marques de pintura blanca i verda (sender local). Es recomana portar calçat adequat i aigua en els mesos d'estiu i prismàtics per observar la fauna de l'entorn.

Des del senyal d’inici, davant la masia de la Creu, avancem uns 100 m en direcció est per la pista asfaltada fins a trobar el proper senyal de l’itinerari, que ens farà desviar cap a l’esquerra. L’itinerari segueix per un camí de bosc que ens conduirà, de baixada, cap a una pista forestal més ampla, on girarem a la dreta fins arribar a Cal Bladet, just al costat de l’embassament. Durant tot aquest tram predomina una vegetació de pineda de pi blanc. Les pinedes de pi blanc constitueixen la formació boscosa més comuna del litoral mediterrani. També podrem observar i escoltar ocells com el gaig, les mallarengues i els tudons, entre d’altres espècies forestals. Cal Bladet (també anomenada Can Guineu) és una antiga construcció que consta d’habitacles i corrals envoltats d’un baluard. Els baluards eren edificis o parets altes que hi havia davant les masies i que servien de defensa contra els bandolers.

Des de Cal Bladet continuem cap a l’esquerra pel camí que voreja el pantà del Foix. Aquest és un bon lloc per observar aus aquàtiques que sobrevolen les aigües del pantà, com ara ànecs collverds, corbs marins o bernats pescaires. El pantà del Foix es va construir per tal de subministrar aigua de reg als conreus del tram final del riu; és una de les poques zones humides de la comarca, font d’aliment i refugi excepcional de moltes espècies d’aus aquàtiques. N’hi ha que nien al parc i s’alimenten tot l’any d’algues, llavors i plantes aquàtiques, com els ànecs collverd i les polles d’aigua. D’altres, com el corriol petit, els balquers i el rossinyol també nien i basen la seva alimentació en la captura d’insectes. Els bernats pescaires, el corb marí gros, els martinets i l’àguila pescadora, en canvi, són aus de pas que s’alimenten de peixos, amfibis i invertebrats aquàtics.

Després de caminar pel costat del pantà deixarem el camí que seguíem per girar cap a l’esquerra. Al cap d’una estona de pujada trobarem una pista forestal més ampla. Continuarem cap a la dreta fins arribar al pont que creua el torrent de la font d’Horta, en un revolt tancat del camí. En aquest punt ens desviarem cap a l’esquerra, pujarem unes escales i resseguirem el marge del torrent ocupat per bosc de ribera amb espècies com freixes, àlbers i verns. Més endavant veurem un trencall a mà dreta que ens portarà a la font d’Horta, situada sobre antigues feixes de conreu i envoltada per un bosc d’alzines, més humit i ombrívol que les pinedes. L’alzinar és un bosc sempre verd, dominat per l’alzina, de creixement lent i llenya molt apreciada com a combustible. Sota el sostre dens i fosc de les capçades de les alzines, es troba la font d’Horta, font de dos brocals i de molta anomenada a la comarca. Està envoltada d’un sotabosc amb espècies com el lligabosc, l’arítjol i el galzeran, on podrem trobar algun amfibi i molts invertebrats, el cicle vital dels quals va estretament lligat a la presència de l’aigua. Després de conèixer la font d’Horta reprenem el camí de pujada, enmig del bosc d’alzines, fins arribar de nou a la masia de la Creu.