SL-C 74 El pont de la Vila

Dificultat baixa
Dificultat mitjana
Dificultat alta
Longitud: 1,9 km
Dificultat: Baixa
Durada aprox. a peu: 41 min

Punt d’inici: roca del Bon Dia. Parc Forestal (Mataró).

Excursió fàcil i agradable per camins i corriols de pendents suaus. L'itinerari és senyalitzat amb fites verdes destacades amb color taronja. És exclusiu per a vianants i apte per a tots els públics. A l’àrea de serveis del Parc Forestal de Mataró, al costat de la roca del Bon Dia, trobarem la fita d’inici de l’itinerari, que enfila cap al camí de la Serra. 

Les muntanyes del Corredor destaquen per les esplèndides pinedes de pi pinyer del vessant litoral, que es transformen en alzinars, rouredes i suredes cap a l’interior del massís. Iniciarem l’itinerari senyalitzat amb marques verdes i blanques i al cap de pocs minuts trobarem, a la dreta, una indicació que ens portarà per un corriol a un petit mirador, des d’on observarem diverses formacions forestals. Identificarem, al fons, un bosc mixt format per pi pinyer, pi blanc (de color verd clar) i alzines (de color verd fosc). Observar la textura i els colors de les masses vegetals és un bon sistema per reconèixer els diferents tipus de cobertura vegetal (boscos, brolles i herbassars) d’un paisatge forestal.

Tot seguit passarem per sota d’una estesa elèctrica, on abunden diversos vegetals que necessiten molta llum, com ara la ginesta, el roldor, l’estepa blanca o el romaní. La franja sense vegetació sota la línia té per objecte evitar focs forestals d’origen elèctric. Fent camí passarem per una plantació de pi pinyer, en el que era una antiga vinya. Més enllà, travessarem una nova pineda amb alguns pins malalts i morts, en els quals observarem els forats fets pel picot en cercar els insectes dels quals s’alimenta.

Tot avançant cap al sot, l’ambient esdevé progressivament més humit i augmenten els roures i les alzines fins arribar a la llera sorrenca d’un torrent. A la dreta hi ha roures i un canyar, a l’esquerra una plantació de pi blanc, de fulles de color verd clar, poc denses, i amb nombroses pinyes petites. És un bon hàbitat per als esquirols, que mengen pinyons, baies i també ous i pollets d’ocells menuts. No hi són difícils d’observar les pinyes rosegades que han estat el seu àpat.

Continuarem baixant per un camí envoltats de brolla d’estepes amb pins. Més endavant travessarem un canyar on trobarem la desviació que ens porta fins a la font dels Tres Raigs. A poc a poc, emprendrem un sender estret que passa per una pineda de pi pinyer i continuarem el recorregut fins al punt d’inici de l’itinerari al Parc Forestal.

També et pot interessar