Punt inici: aparcament del castell de Montesquiu

La ruta surt de l’aparcament del castell de Montesquiu i travessa tot el Parc per arribar a la Serra dels Bufadors, on trobem parets escarpades a la cara sud i una magnífica fageda a l’obaga. Retorna per la part nord del Parc fins a tocar a l’ermita de Sant Moí, i passa pel Torrent de les Dous per arribar a Planeses i retornar al castell per Font Codineta.

Sortim de l’aparcament del castell de Montesquiu i passem per davant del castell en direcció la Solana. Al passar la riera ens trobem un encreuament de camins: agafem el sender que queda més a la nostra dreta, el que voreja la riera. Anem pujant el corriol, amb un pendent cada vegada més pronunciat, i arribem a un antic forn de calç. El sender condueix a la pista que porta al Coll dels Tres Pals. Arribats al coll seguim fins a arribar a la Collada del Beví Gros on ens queda la cinglera de la Serra dels Bufadors davant. Agafem a l’esquerra la pista que voreja la serra fins arribar al seu extrem oest des d’on podrem agafar un petit camí que ens conduirà als Bufadors.

Els Bufadors és un indret de gran bellesa amb un aire màgic. Es tracta d’una peculiar formació geològica envoltada de faigs i amb una flora ben particular. Un trencament de la cresta de la serra formada per diferents acumulacions d’estrats forma grans blocs de roca, coberts de molsa, que dibuixen forats i escletxes per on s'originen corrents d’aire. De fet, de vegades es pot sentir com xiula el vent a l’interior; d’aquí el nom.

Un cop hem visitat els Bufadors, tornem al trencall d’inici i seguim la ruta cap a l’ermita de Sant Moí, situada molt a la vora del riu Ter, a tocar de la colònia tèxtil de la Farga de Bebié. A pocs metres hem de deixar una pista a la dreta i entrem altra vegada al Parc del Castell de Montesquiu.

Seguim pel mateix camí fins que arribem a Sant Moí, una petita construcció preromànica, o d'un romànic molt primitiu, probablement edificada a finals del segle X. El temple està format per una sola nau coberta per un entramat de bigues de fusta i capçada per un absis semicircular, l’interior del qual està decorat amb pintures neoromàniques elaborades durant la darrera restauració. Diuen que aquest és el lloc on va viure l’ermità Moí, que més tard esdevingué sant.

Per tornar al castell, reculem uns metres i prenem un corriol que surt a mà dreta en direcció al castell de Montesquiu. El camí travessa el torrent de les Dous i ens porta fins als plans i la masia de Planeses.

Des d’aquest punt, seguim el camí recte i, en arribar a l’encreuament de camins, agafem el que va avall a la dreta seguint els indicadors del Parc fins a la font Codineta. Passem pel pont que creua la riera, on el camí fa un revolt molt marcat a l’esquerra; a la dreta, ens queda la via del tren. Agafem el corriol que s’enfila i que ens pujarà directament a l’aparcament del castell de Montesquiu.