El sot de l'Infern

Dificultat baixa
Dificultat mitjana
Dificultat alta
Longitud: 3,1 km
Dificultat: Baixa
Durada aprox. a peu: 1 h 11 min

Punt d’inici: àrea d’esplai de la plana del Coll 

L'itinerari és exclusiu per als vianants. És una excursió fàcil i agradable per camins i corriols de pendents suaus, senyalitzats amb fites destacades amb color groc. 

Des de la plana del Coll seguirem les indicacions de color groc i agafarem el sender que baixa per un alzinar força ombrívol fins a l’entrada del càmping de Fontmartina. Des d’aquí podrem gaudir d’una bona perspectiva del turó de l’Home. 

El massís del Montseny assoleix la màxima alçada amb el turó de l’Home (1.706 m). Al cim del turó podrem veure la caseta de l’antic observatori meteorològic ara ja en desús. A continuació, agafarem l’estret sender que comença prop de l’entrada del càmping envoltat d’alzines fins a trobar uns castanyers centenaris que són excepcionals per les seves dimensions. 

L’itinerari continua per una pista on, entre l’alzinar, s’endevinen restes de paret de pedra seca que aguantaven les feixes de conreu que, un cop abandonades, el bosc ha ocupat. L’alzina és un arbre de creixement lent i llenya molt apreciada com a combustible i té la capçada sempre verda. Tot seguit, creuarem el sot de l’Infern pel tram superior, on la major part de l’aigua circula subterràniament. L’existència d’aigua en les capes profundes del sòl permet la presència de freixes. 

Continuarem per la pista i arribarem a una perxada de castanyer, un bosc de  castanyers destinat a la producció de fusta per fer bigues, bótes de vi, mobiliari, etc. Pocs metres més endavant trobarem dues parcel·les experimentals per investigar el xancre del castanyer, una malaltia que afecta moltes explotacions de fusta. A la nostra esquerra, trobarem els individus tallats que rebroten de soca, i, a la dreta, els peus de castanyer morts per aquesta malaltia. La pista ens portarà al vessant més obac del sot fins arribar al pla de la Pomera, on trobarem la reconstrucció d’una barraca de carboner. Fins fa pocs anys, l’aprofitament de l’alzina per a l’obtenció de carbó va ser una activitat econòmica important del massís. 

Deixarem a l’esquerra la pista i baixarem per un estret corriol enmig de castanyers, clapes d’alzines i alguns peus de roure i pi roig. Al marge de la pista, trobarem  construïda una segona cabana de carboner. 

El camí arriba al punt més baix del sot de l’Infern. L’ambient humit i ombrívol afavoreix el desenvolupament del bosc de ribera. El sender s’allunya del sot i s’endinsa una altra vegada en l’alzinar. Sempre dins el bosc, anirem guanyant alçada fins que retrobarem, a peu del càmping, el camí pel qual havíem iniciat l’itinerari.