Bassa de Campgràs |
A la Mediterrània seca, ben representada pel massís del Garraf, les basses constitueixen punts clau per a la vida de moltes espècies, especialment per a aquelles en què l'aigua va lligada irrefutablement al seu cicle vital, com els amfibis i molts invertebrats. Una colònia de granotes verdes, algun exemplar de serp d'aigua, vegetació aquàtica (cloròfits i cianòfits) i invertebrats (notonectes i diverses larves) poblen aquesta petita illa d'aigua dolça. Campgràs és, efectivament, un prat. Hi abunden gramínies, com l'albellatge i el fenàs, així com també plantes ruderals de diverses espècies, com el fonoll.
La vegetació que l'envolta és una brolla dominada pel garric, al qual acompanyen moltes altres espècies, com el romaní, el llentiscle, la farigola i altres plantes aromàtiques. També localitzarem fàcilment molts exemplars de càrritx, una gramínia gegantina cada cop més estesa al massís. Pocs arbres, de desenvolupament molt pobre, formen el quasi inexistent estrat arbori: ullastres, figueres i algun pi sobresurten tímidament entre el mosaic d'arbusts. Els incendis, nombrosos i intensos, han estat els grans protagonistes en el modelat de l'actual vegetació. El margalló, símbol del parc, ens acompanya durant tot l'itinerari. Es tracta de l'única palmera autòctona europea. Al Garraf troba el seu límit septentrional de distribució, per la qual cosa la important població del massís gaudeix d'un estatus de protecció.
