Les barraques de vinya són l'exponent més popular d'una antiga tècnica edificatòria, la 'pedra seca', que utilitza com a material bàsic i quasi exclusiu la pedra sense treballar i sense cap element d'unió. L'aspecte auster d'aquestes petites edificacions (una planta circular o rectangular) amaga una complexitat tècnica considerable que podem analitzar observant-les tant des de l'exterior com des de l'interior. El mur es construeix a partir de filades de pedres rectangulars escollides entre les del mateix entorn. La inestabilitat derivada de les irregularitats de les pedres es resol mitjançant petites pedres anguloses col·locades a pressió que, fent de tascó, compacten tot el conjunt. La cúpula és l'element més complex i determina l'amplada del mur que l'ha de suportar. Es construeix de forma similar al mur, però en aquest cas les filades de pedra es disposen de manera que surtin cap a l'interior per tal de tancar el conjunt. La lleugera inclinació de les filades cap a l'exterior i la cornisa permeten escopir l'aigua. Finalment, la volta es cobria de terra per millorar-ne la impermeabilització. Existeixen diverses solucions tècniques per a l'obertura del portal, però la major part es resolen a partir d'una llinda de llosa. En molts casos, la barraca compta amb algunes prestatgeries a l'interior i amb una petita obertura per mirar a l'exterior. En definitiva, aquesta tècnica es basa en un joc d'equilibris entre les pressions de les pedres amb un resultat extraordinari que ha arribat fins als nostres dies.

Dificultat baixa

Dificultat mitjana

Dificultat alta