Castell d'Eramprunyà |
El document més antic que en parla és de l'any 957. L'any 1323 el rei Jaume II ven a Pere Marc la baronia d'Eramprunyà, moment en què comença l'època més gloriosa del feu.
El castell està situat en un lloc molt estratègic per poder controlar i defensar els seus dominis: les terres de les actuals poblacions de Castelldefels, Viladecans, Begues, Sant Climent i Gavà.
El castell consta de dos recintes: el recinte sobirà o superior i el jussà o inferior. Primer trobem el recinte jussà, on hi ha la capella del castell, antiga parròquia de Sant Miquel d'Eramprunyà, d'estil romànic, encara que ha sofert moltes transformacions. També trobem el seu cementiri de tombes antropomorfes, totes orientades d'est a oest, i una cisterna construïda als segles XIV-XV, de forma rectangular.
S'accedeix al recinte sobirà per una passarel·la de fusta en substitució d'un pont de pedra que hi havia originàriament. Tot el recinte sobirà està envoltat d'una muralla. Hi ha el portal o cos de guàrdia (de 90 cm de gruix) encarat a la vall, una arquera romànica en la qual encara es conserva una arcada d'1,5 metres d'amplada, una sala on es poden veure arcs de punt rodó, restes d'una cisterna i de dues cambres.
