La conca del Ter mig, milions d'anys i d'històries

Longitud: 68,4 km
Dificultat: Baixa

El Ter és un dels riu més importants de Catalunya, pel seu cabal, la seva llargada i per l’aprofitament que se’n ha fet per moure enginys i omplir pantans.

Descripció

Durant aquest itinerari per realitzar amb automòbil, es contemplen bells paisatges com les cingleres del Collsacabra, la vall de Sau, les Guilleries i la serra de Bellmunt.

La ruta comença al punt d'informació de l'aparcament situat a l'entrada de Rupit. Un cop visitat el magnífic nucli antic del poble, on hi ha nombroses cases de pedra bastides entre els segles XVI i XVII (també hi destaca el pont penjant), cal agafar la pista asfaltada que va a Vilanova de Sau. Enseguida trobarem a la dreta l'església romànica de Sant Joan de Fàbregues i a l’esquerra tenim la vista del salt de Sallent (si pot arribar per una pista). Més avall, es creua el Ter per la presa de l’embassament de Sau i, per la carretera N-141d, s’arriba a Sant Romà de Sau, nucli dispers format per diverses masies. El campanar del poble antic, sota les aigües de l’embassament, sobresurt enmig del pantà.

Poc després, s’abandona la carretera en un revolt a l’esquerra agafant una pista en direcció a Can Mateu. Es discorre per l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, vora el límit meridional de l’embassament de Sau, amb grans vistes dels cingles de Tavertet i del Grau. Al coll de Terrades es desemboca a la carretera BV-5213. Estem a tocar del Parador de Sau i cal agafar la pista asfaltada que mena al monestir benedictí de Sant Pere de Casserres. És un dels monuments més excepcionals de l’arquitectura catalana del segle XI i museïtzat, està situat a la part interior d’un meandre molt pronunciat del Ter.

Es torna al coll de Terrades i es continua per la BV-5213. Es passa per Savassona, on l’herència dels avantpassats neolítics, ibers i medievals es pot observar en tres indrets: el castell  del segle XVII, l’església romànica de Sant Pere i la capella de Sant Feliuet, una joia del preromànic català rodejada de tombes antropomorfes i grans roques que es troba encimbellada dalt d’un turó. Més endavant, al poble de Tavèrnoles, cal contemplar l’església de Sant Esteve, obra rellevant del romànic osonenc (s. XI). Després, ens desviarem cap a Folgueroles, on es troba la Casa Museu Verdaguer, que conté elements que permeten entendre l’obra de l’insigne escriptor. També s’hi pot fer la Ruta Verdagueriana, que recorre alguns dels indrets emblemàtics de la Plana vinculats a poemes de Mossèn Cinto.

Es reprèn la BV-5213 i se surt a la carretera C-153 per anar fins a Roda de Ter. Als afores visitarem el jaciment ibèric i medieval de l’Esquerda i el seu museu. Al poble es contempla el pont Vell, que creua el Ter i per on passava a l’edat mitjana el camí a França o Strata Francisca. Per altra banda, la Ruta Literària de Miquel Martí i Pol  presenta l'obra del poeta a través dels seus paisatges geogràfics i humans.

Per la BV-5222 s’accedeix a Manlleu. En destaca l’església de Santa Maria i el seu esplèndid campanar, una magnífica talaia de la comarca d'Osona. Al Museu Industrial del Ter, es copsa la vitalitat del Ter mig com a protagonista de la industrialització del Manlleu de mitjan segle passat. Es pren la carretera BV-5224 cap al nord i se surt a la C-37, que se segueix també en direcció nord fins a prendre a l’esquerra un trencall (la mateixa BV-5224) que mena a Sant Vicenç de Torelló, on cal visitar-hi l’església romànica de Sant Vicenç  (s. X). Per la carretera BV-5226 s’entra a Torelló, on es troba el Museu de la Torneria que té la seu a l’antiga fàbrica Can Vidal. El museu ensenya el procés productiu de les grans fàbriques especialitzades en la fabricació de complements per a la indústria tèxtil i dóna a conèixer l’origen de la torneria de la fusta i la seva evolució.

Finalment, per la mateixa BV-5226, s’arriba a la Colònia de Borgonyà situada a la riba oriental del Ter. Es tracta d’una colònia tèxtil bastida per l’empresa escocesa Coats el 1895 –raó per la qual era coneguda a la comarca com “els anglesos”– i que es va convertir en la més majestuosa i ben proveïda colònia de la conca del Ter. Disposava d’habitatges de planta baixa, servei mèdic i farmàcia propis, escola bressol, església, col·legi, cooperativa, teatre-cinema, instal·lacions esportives, oficina de correus, barberia, cementiri i baixador de ferrocarril.

Accés: A Rupit s'arriba prenent la carretera C-153 que va de Vic a Olot i trencant a la dreta, després de Cantonigròs, per la BV-5208.

Rupit
© Imatge Jordi Bastart
Rupit



















© Imatge
Jordi Bastart
Sant Pere de Casserres



















© Imatge
Jordi Bastart
Pantà de Sau



















© Imatge
Jordi Bastart
Ter des del jaciment de l'Esquerda



















© Imatge
Jordi Bastart
Església romànica de Sant Vicenç de Torelló



















© Imatge
Jordi Bastart
Sant Esteve de Tavèrnoles



















© Imatge
Jordi Bastart
Sant Joan de Fàbregues





















© Imatge
Jordi Bastart
Folgueroles. Església de Santa Maria



















© Imatge
Jordi Bastart
Rupit. Cingles del salt de Sallent





















© Imatge
Jordi Bastart